Crònica d'un riu

Les aigües d’un riu transporten moltes històries, ja sigui que parlem d’un gran riu, el Nil, el Groc o el Danubi, per exemple, o el Ter, un riu mediterrani i, per tant, de dimensions modestes. Del recorregut i de les històries del riu Ter en fa l’escandall l’editor, escriptor i fotògraf Quim Curbet (Girona, 1959) a El Ter: crònica d’un riu (Curbet edicions).

El llibre que teniu a les mans és un extraordinari relat del que és el riu Ter, de la seva essència, els seus valors, la seva història, els seus atractius naturals i paisatgístics, escriu al seu pròleg Quim Roca Ventura, president del Consorci del Ter. El riu Ter passa per més de seixanta pobles del territori català, és present en la vida de tanta gent. Lo riu és vida, diuen els ebrencs del seu riu, l’Ebre. I no només perquè l’aigua és imprescindible per a la vida sinó també perquè un riu és un element viu de la natura, només cal escoltar-li la veu, i a fe que parla, tot i que, com diu Curbet, l’aigua del Ter només tarda trenta hores a fer tot el seu recorregut fins al mar. Els nostres rius, com les corrandes de Joan Oliver, són una pàtria que es pot somiar completa, escriu Quim Curbet.

Amb els peus ben posats a terra a cada pas, i amb els sentits agusats, Quim Curbet va viatjar tot al llarg del riu Ter, des del seu naixement a Ulldeter fins arribar a La Gola, on el riu, ja gairebé sense esma, amb prou feines pot fer altra cosa que diluir-se en la sorra fina de la platja, escriu amb un punt de melangia Curbet. Mentrestant haurà passat per la vall de Camprodon, Ripoll i la vall del Fresser, per Osona, La Selva, Girona i la plana del Ter. D’aquest viatge geogràfic Quim Curbet en fa una crònica detallada en el temps i l’espai, perquè mentre camina, pensa, i ho escriu.

Amb El Ter: crònica d’un riu ens trobem, doncs, amb un viatge que és el del riu però també de qui li segueix les passes. Es tracta del relat en primera persona d’una descoberta del Ter com a agent natural, però també cultural, constituint cultura el viatge i la mateixa escriptura del viatge. Un viatge geogràfic, però també sentimental i espiritual. El relat de Quim Curbet ens du pels diversos camins de la contemplació de la natura, però també de la literatura, tot fent referència als escriptors que s’han fet ressò dels paisatges que ara ell contempla, així com de la història dels encontorns, i del caràcter i costums de la gent que hi viu. Un fris amb paisatges i figures del qual l’escriptor forma part. De forma genèrica el riu és metàfora tant de l’existència com de les figures culturals on emmirallar els nostres avatars.

L’any 1986 l’escriptor triestí Claudio Magris va publicar El Danubi, el relat d’un viatge que ressegueix el curs i la història d’aquest riu europeu, les aigües del qual passen per diversos pobles i nacions. L’autor diu que va escriure aquest viatge en forma de mosaic, ja que cada lloc té les seves peculiaritats. A la seva escala, el recorregut del Ter demana el mateix. Tot i que el curs fluvial del Ter fa el seu itinerari en territori català, els lectors de seguida poden apreciar, a vegades amb sorpresa i tot, les múltiples i variades tessel·les de què està constituït el relat El Ter: crònica d’un riu. Amb una gran capacitat, tant d’observació com narrativa, Quim Curbet ha escrit la història física i espiritual d’un riu que, tot naixent cada dia, té un nom amb ressonàncies tan antigues. El riu és vida quant a natura, però és història, relat, des del moment en què forma part de la nostra manera de ser humans, a cada indret la seva.