Per les valls de la claredat

Un poeta i crític, Vicenç Llorca (qui, amb més sensibilitat i competència per fer-ho), ha acarat de manera acurada i rigorosa l’aplec del bo i millor dels poemes de Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) i n’ha fet un estudi modèlic en el seu gènere. El resultat és Construir la transparència (Témenos edicions), una antologia que recull nogensmenys que cent-cinquanta composicions, més o menys la meitat de l’obra poètica d’aquest autor que també ha escrit narrativa, teatre, assaig, memòries.

A l’hora d’elaborar l’antologia, he procurat com a criteri principal triar aquells poemes que, segons el meu parer i gust personal, assoleixen els màxims nivells de qualitat, bo i oferint una perspectiva àmplia dels trets principals de la poètica de l’autor i del desenvolupament de la seva obra, escriu Vicenç Llorca al seu pròleg.

Això és exactament el que els lectors trobaran en aquest recull en el qual, en efecte, veiem la panoràmica de gairebé quaranta anys d’activitat poètica per part de Miquel-Lluís Muntané, amb les fites sobresortints d’una poètica que s’ha anat fent a poc a poc i de manera sòlida pels camins de la claredat, de la transparència, un propòsit en procés i, en certa mesura, un ideal que sintetitza bona part de la dimensió ètica i estètica de l’autor, com diu Vicenç Llorca, que coneix bé la trajectòria poètica de Muntané, ja que es coneixen de fa molts anys, dels primers anys vuitanta del segle passat, quan tots dos iniciaven les seves ja consolidades carreres literàries.

Una antologia pot tenir diferents propòsits. En general, però, hi trobem una tria dels poemes que a criteri de l’antòleg –a vegades, el poeta mateix- creu que són els millors i més representatius poemes de la seva obra, oferint així el que en podríem dir l’elixir del seu camí poètic fins al moment de fer la tria. És una bona manera d’orientar el lector que ja tingui a l’abast la seva obra, tant com la possibilitat de ser descobert per un lector desconegut que així entrarà per aquesta porta a una obra més àmplia i que s’anirà desplegant llibre darrere llibre.

Els poemes de l’antologia Construir la transparència procedeixen de nou llibres de Miquel-Lluís Muntané, el primer publicat el 1980, el darrer publicat el 2016. Amb la voluntat de transparència, hi ha un fil conductor en la poètica de Miquel-Lluís Muntané, i és la capacitat de fer i observar al mateix temps aquesta acció que en el seu moment serà traslladada a la paraula poètica a través d’imatges vigoroses i estil pausat. Fins la denuncia més descarnada trobarà contenció en els poemes de Muntané, un poeta que de seguida es va mostrar amb una maduresa precoç tant en la construcció formal dels poemes com en el seu contingut.

Modular la veu no és fàcil. Cal treballar el ritme i situar les paraules en el lloc adient, i tot llegint els poemes de Miquel-Lluís Muntané un, una, té la sensació que al poeta no se li escapa un fil, que poleix les seves teles amb tisores de les més fines. I és que no es pot oblidar que escrivim com som, i a l’escriptura de Miquel-Lluís Muntané l’hauríem de situar en les valls d’Apol·lo, buscant la llum, la claredat, com tan bé ha sabut veure el seu antòleg, el poeta Vicenç Llorca. A Construir la transparència trobareu un exemple d’escriptura de signe solar, i tan polida com els marbres grecs, sempre esculpits amb les degudes proporcions.