Maria desvelada

Hi ha figures, sobretot en l’àmbit espiritual, que la modernitat de signe materialista, positivista, no ha sabut ni tractar ni molt menys respectar, ja sigui per refús a la idea de transcendència, o per un simple o voluntari desconeixement, i més encara si es tracta d’una figura femenina, un ésser considerat subaltern en la cultura patriarcal durant segles. La modernitat, que se suposa progressista, d’idees avançades, i que hauria hagut de ser bandera dels drets i la dignitat humana negada sistemàticament a les dones, amb la seva misogínia també ha negligit posar atenció a figures carismàtiques com la de Maria, la mare de Jesús. Cal pensar que a aquest menyspreu hi ha contribuït, per una banda, una tradició cristiana catòlica que ha sublimat Maria fins a fer-la inaccessible, i sovint incomprensible fins i tot per a les mateixes dones a través de dogmes imposats però mal explicats, i, per l’altra, ha convertit Maria en una figura per a l’adoració en les diverses Marededéus. No sempre, però en el cas de l’adoració hi hagut el perill de ser convertida en una figura folklòrica, o, pitjor encara, idolàtrica.

 Així, de Maria, o Míriam, la mare de Jesús, en coneixem gaire res? En els Evangelis canònics la seva figura és una figura secundària, i ben sovint hi passa com una ombra. Només es troben traces fortes de la seva personalitat en els protoevangelis o evangelis apòcrifs que només coneixen alguns experts, i també alguns buscadors de veritats profundes i amagades, que sempre n’hi ha. La imatge de sucre, abnegada i obedient, així com sacrificada i dolorosa que la tradició més conservadora ha presentat de Maria tampoc no l’ha feta gens interessant com a referent de les dones amb sensibilitat feminista. I amb raó. Perquè interessa a l’statu quo patriarcal, o kyriarcal, terme que utilitza Elisabeth Schüssler al seu assaig Cristología feminista crítica. Jesús, Hijo de Miriam, Profeta de la Sabiduría (Editorial Trotta). A les jerarquies civils, encara que algunes es proclamin laiques, així com a les eclesiàstiques, els ha interessat alimentar i promocionar aquest model de feminitat abnegada, de servei incondicional als altres, una virtut, sí, però que hauria de ser practicada per tothom. En aquest sentit, llegim què diuen les feministes Joanne Carlson i Rebecca Parker: El cristianisme ha estat una força primordial –en la vida de moltes dones la principal força- per a modelar la nostra acceptació de l’abús. Sabem que és cert, aquest abús. I d’aquí ve la lluita de les dones d’ahir i d’avui en les esglésies cristianes i en la societat en general per canviar les coses, sense gaire èxit, almenys en l’àmbit del cristianisme catòlic que nega qualsevol possibilitat que en l’Església la dona sigui igual que l’home, que pugui ser ordenada sacerdot.

Però la figura de Maria és poderosa perquè el seu carisma espiritual encarna un arquetip del sagrat que és present en les tres religions monoteistes: judaisme, cristianisme i Islam. A María desvelada. Fuentes heterodoxas sobre la madre de Jesús (Mandala Ediciones), la islamòloga Yaratullah Monturiol, amb els col·laboradors Xabier Pikaza, Vicente Haya, Teresa Forcades i Diego Pacheco que l’acompanyen amb els seus textos, ha assumit un repte de gran envergadura intel·lectual: desvelar aspectes essencials per a un coneixement més ampli i profund de Maria. Així, en aquest llibre que Monturiol ha escrit des de la cosmovisió islàmica que ella coneix de manera notòria, també es troben referències de l’ensenyament dels Pares de l’Església, crítica textual dels Evangelis en arameu, cites del Protoevangeli de Santiago, textos inèdits de la primera predicació del cristianisme al Japó, revisió dels dogmes marians des de la teologia feminista, etc. A partir d’una bona base de coneixements, i amb una gran intuïció i intel·ligència espiritual, Yaratullah Monturiol ha elaborat una tesi en la qual harmonitza episodis corànics amb les fonts abans esmentades, i que posa de relleu que Maria, Míriam, la mare de Jesús, no era una dona corrent, sinó que era una jueva instruïda en saviesa judaica –des de nena va viure al Temple i allà es va formar- i, per tant, podia ser, i no és descabellat pensar que va ser així, una veritable mestra espiritual en el sentit més ple del terme, del seu fill Jesús, un fill engendrat de manera no convencional i que havia de ser algú amb un carisma especial (el Messies per als futurs cristians, un profeta en l’Islam) com es posa de manifest en tots els relats, ja sigui que acudim a la Bíblia, a l’Alcorà o als evangelis gnòstics.

Maria, una figura tan poc entesa ni el en seu temps, ni en els posteriors ni en el nostre, no obstant això interpel·la la nostra intel·ligència perquè la seva figura és una obertura al misteri. I és aquest mateix fet el que ens hauria de cridar l’atenció ara mateix, quan pensem que ho sabem tot, o que hi som a les portes. Res més lluny de la realitat. La ciència avança, però la vida, el seu misteri, encara és un incògnit.

El misteri de Maria pot ser desvelat, però només fins allà on som capaços de veure el seu rostre intern, o sigui, espiritual, sense deixar de tocar de peus a terra mitjançant el treball minuciós, savi i inspirat de Yaratullah Monturiol i els textos que l’acompanyen. Maria és desvelada (és a dir: la podem conèixer de més a prop a través de dades que no sabíem o que no havíem interpretat prou) en aquesta tesi de Monturiol fins al punt que Xabier Pikaza diu en el seu text que el treball de Monturiol li ha de servir per precisar les seves pròpies tesis marianes. Teresa Forcades, que escriu des de la seva condició de religiosa, teòloga i intel·lectual feminista, afirma que l’experiència del cristianisme del segle XXI ha de ser també mariana. O sigui: que ha de tenir en compte aquesta presència forta del femení mestre, savi, que Maria encarna i inspira.

Maria, la mare de Jesús en aquest llibre presentada de forma múltiple i eclèctica a través d’aquest conjunt de treballs posats en diàleg, és desvelada (coneguda ) fins a un cert punt, ve a dir-nos al final del seu text l’estudiosa Monturiol. Perquè, i això ja és interpretació subjectiva per part meva, el que la figura de Maria té a dir-nos en el present i en el futur ho diu al cor i a la intel·ligència espiritual de cadascú. Així, Maria històrica, Maria jueva, cristiana i islàmica, Maria mare i verge, Maria sublimada, divinitzada o adorada, Maria arquetip, Maria símbol... convergeix en Maria oculta, Maria secret. Perquè darrere de tots aquests atributs hi ha el misteri de l’ésser profund de Maria buidat d’ídols, Maria és un temple en ella mateixa, escriu Yaratullah Monturiol. El temple és a la vista. Però, el veiem? Recomano vivament la lectura d’aquest llibre que és una porta oberta per anar a l’encontre de la figura de Maria a través de diverses òptiques i coneixements. La visió última, però, crec com la mateixa autora que només pot ser vista amb els ulls de l’esperit. Així és en tota revelació, o il·luminació, o comprensió profunda, que no és cap cosa fora del món, sinó d’aquest món.