Sant Jordi, paraula i art

He contemplat admirada el conjunt de làmines que amb la figura de sant Jordi, i en homenatge al seu impulsor d’editar-les durant molts anys, Narcís Sayrach, ara s’acaben de reeditar de forma exquisida a cura de Pagès editors en una carpeta llibre: Narcís Sayrach, Sant Jordi: paraula i art. Poetes i artistes catalans contemporanis.

 Aquesta elegant publicació, que conté els poemes que en les làmines dedicades al cavaller sant Jordi apareixen manuscrits pels seus autors, està encapçalada per un pròleg escrit per Carles Duarte i Montserrat, un text d’introducció escrit per la filla de Narcís Sayrach, Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales, i un epíleg escrit per Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers, el seu germà. A través d’aquests textos, que ens l’acosten com en un zoom, veiem perfectament dibuixada la figura i trajectòria humana de Narcís Sayrach i Fatjó dels Xiprers, que l’any 1988, juntament a un grup d’entusiastes de la figura del patró de Catalunya (entre ells, Manuel Camañes, que vaig conèixer i que va morir massa jove), va fundar l’associació Amics de Sant Jordi.

 A Les Roquetes del Garraf, nucli de població que pertany al municipi de Sant Pere de Ribes, nucli veí de Vilanova i la Geltrú, recorden bé la personalitat carismàtica d’aquest promotor cultural i activista cívic català que va ser Narcís Sayrach, el qual, mogut per una fe heretada, va seguir la crida imperativa de fer-se capellà obrer. Va ser el primer rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Les Roquetes. Casat i afillat, anys després va deixar per escrit aquelles vivències èpiques en temps difícils de la dictadura, així com de temps també de grans canvis culturals, al llibre publicat l’any 2006: Quan tot estava per fer. Les Roquetes del Garraf 1965-1981.

Explica la filla de Narcís Sayrach que quan el seu pare i la seva mare (el seu amor no va ser entès per tothom, com tampoc per l’Església), amb gran dolor de l’ànima van marxar de Les Roquetes per començar una vida nova sense el constrenyiment dels prejudicis, sant Jordi va emergir amb tota la seva força, consolant-lo i donant-li recer.

Certament sant Jordi és més que un sant de llegenda, un cavaller patró d’algunes nacions del planeta, Catalunya entre elles. Sant Jordi encarna l’arquetip universal de l’heroi que sorgeix de les profunditats de l’ésser, i aquí rau la seva força. A través d’una experiència humana i espiritualment fonda que ens hi porti, o bé a través també de la imaginació creativa que ens condueixi a interpretar els símbols, es desperta la vivència i la comprensió de l’arquetip del cavaller amb tots els seus atributs. Així, sant Jordi, més que ‘matar’, neutralitza, controla, fa fonedissa, domestica la força bruta del drac per preservar la potència germinal de la donzella. En aquesta trinitat, la tria del personatge és tan personal com el sexe de la figura esdevé impersonal. Perquè la lectura simbòlica de l’arquetip que sant Jordi encarna és que tots portem a dins un cavaller, un drac i una donzella, i que creix amb més vigoria la figura que en algun moment més alimentem amb la nostra energia, ja sigui en positiu o en negatiu.

És aquesta força tel·lúrica en positiu que pertanyent a l’inconscient col·lectiu es revela en cadascú de nosaltres, així com també en pobles i nacions, la que inspira les vint-i-set làmines realitzades per artistes plàstics de relleu, entre d’altres: Rebull, Tharrats, Ràfols-Casamada, Subirachs, Gudiol, Cusachs, Ibáñez, Perejaume, així com en els poemes escrits per poetes de relleu, entre d’altres: Espriu, Pere Quart, Gimferrer, Pessarrodona, Martí i Pol, Bonet, Cerdà, Sala-Cornadó, Abelló, Sampere, Pàmias, Xirinacs. Les estampes i la lectura dels poemes atrauen com un imant tant per la seva estètica com per la llum espiritual que desprenen. Per aquest motiu, cal celebrar la reedició dels poemes i de les il·lustracions de les làmines de les Diades de Sant Jordi promogudes pels Amics de Sant Jordi amb Narcís Sayrach al capdavant, i que ara de manera ben generosa ens ofereixen completa seva família en aquesta publicació en la qual, en efecte, trobem en diàleg paraula, art, i també espiritualitat.