Apunts de la Costa Brava

L’editor, escriptor i fotògraf Quim Curbet (Girona, 1959) ens acaba d’obsequiar amb l’acurada edició d’Apunts de la Costa Brava (Curbet edicions). Es tracta, en efecte, d’un recull d’apunts de viatge, de passejant o caminant, de contemplador i explorador, que l’autor va anar publicant durant un estiu a la seva columna d’articles d’opinió al Diari de Girona sota l’epígraf Barretades.

Aquest quadern amb les cobertes de color blau és una joia literària que com un ventall de postals artístiques, d’aquelles d’autor, es va desplegant davant dels nostres ulls meravellats. I això tant des del punt de vista visual com intel·lectual, ja que amb l’habilitat que els seus lectors li coneixem, l’escriptor gironí hi trena els seus pensaments tan lluny dels llocs comuns. Quim Curbet té una mirada ben personal sobre la realitat que observa tant de forma sensible com crítica, diu les coses tal com les veu i sent. I és que les poblacions i indrets característics de la Costa Brava, sens dubte d’una gran bellesa paisatgística, no sempre es troben en aquell estadi arcàdic que ell, sortós, va conèixer en la seva infantesa. Alguna cosa s’ha perdut pel camí: l’especulació i el turisme de masses no acostuma a ser gaire ecològic ni respectuós amb el medi ambient.

És un goig aturar-se, llegir pausadament cada apunt amb els cinc sentits ben afinats com afinats són els cinc sentits de l’escriptor d’aquests apunts. Alguns o molts d’aquests indrets que van des de la comarca de l’Empordà fins a la comarca de la Selva, els coneixem de més a prop o de més lluny, són més o menys viscuts per cadascú. És per aquest motiu de proximitat que a través de paraules ben escollides l’autor ens desperta ressons interiors que fan ben vius aquests apunts. A través de la seva paraula vibrant, Curbet ens connecta amb la memòria de la Costa Brava, ja sigui antiga, de fa uns anys o de l’any passat mateix. La Costa Brava en el seu conjunt té aquella lluminositat, blavositat i grecisitat, si se’m permeten els neologismes, que compartim amb altres indrets de la costa o insulars de la Mediterrània. Un aire de família que travessa l’espinada de la història i de la cultura que des del Neolític s’hi ha donat.

Així, a través de la lectura d’aquests apunts escrits en els nostres dies, podem immergir-nos amb tota naturalitat en el temps etern de les roques escarpades i els núvols blancs retallats en un cel blau compacte, així com oir a cau d’orella la veu del mar i la tramuntana que duu ressons dels mites i les epopeies fenícies, gregues, romanes i bizantines, preludi del nostre romànic tan sobri com bell. Natura i cultura (en aquests apunts hi ha referències tant a escriptors empordanesos i gironins com escriptors visitants) es presenten en harmonia, entrellaçades en unes cròniques en les quals s’intercalen les fabuloses visions dels penya-segats salvatges amb platges de totes condicions i mides, així com poblacions, ports i cementiris marins (algunes poblacions, vistes de lluny, encara tenen l’encant d’un pessebre), amb la reflexió sobre el dia a dia que ens afecta i el dol per algunes pèrdues.

I és que el paisatge pot ser domesticat, enjardinat, exalçat, o trinxat per la depredació, ser violentat de mala manera i esdevenir tan sols el terreny on edificar construccions adotzenades i de mal gust, i d’això l’autor se’n plany, com es plany de les exageracions etíliques d’alguns visitants, bàrbars del segle XXI que no veuen res d’aquesta Costa Brava que encara dóna per molt i mentre quedi un pi o una ermita nosaltres continuarem reividicant-la. Una manera de fer-ho és transformant en literatura saborosa aquests apunts del natural que el seu autor, Quim Curbet, va elaborar amb agudesa de percepció intel·lectual i sensibilitat artística entre el juny-setembre de 2017.