Ahir va arribar a Barcelona, aquesta ciutat l’ha captivat des de sempre, ja és dins una realitat el passejar pels seus carrers
De lluny s’han reconegut, tot i la distància, en el temps, des de la darrera vegada que havien parlat, quan anys? Potser trenta?
Deixo aquestes confessions, amagades en el meu cos, per quan sigui trobat
Glòria s'ha refugiat en el vell cafè del qual no havia traspassat el llindar de la porta des de feia molts anys, de quan és deia Fernando
Tota la família la plora, la neboda de la difunta, amarada en sanglots, no pot deixar de lamentar la pèrdua de la tieta
Selecció de treballs publicats entre els anys 1970 i 2015 per Salvador Llorac i Santis
En Gabriel tenia les qualitats de ser molt observador i meticulós, aquesta meticulositat li deuria facilitar la possibilitat de desenvolupar el seu treball a l’antiga Pirelli; l’observació va ser el gran aliat que el va endinsar per els camins de la fotografia
Quasi en tancar portes el mes de juliol, el cor d’en Jaume Brichfeus també ha volgut tancar el seu bategar, i ahir diumenge a primera hora de la tarda ha fet el seu darrer bàtec
Farràs situa el seu relat a la Barcelona dels anys setanta, a punt de viure el temps on la transició començaria a posar ordre en uns carrers amagats al sol
(Cents anys d’homenatges a la vellesa a Sant Sadurní d’Anoia)
El reclamat parc de Terramar ha quedat en un conjunt d’arbres, parterres i flors amb més o menys bona voluntat sense cap dels ànims primigenis quan Terramar era la primera Ciutat Jardí al llarg i ample del territori del país
Ara ja som de tornada de totes aquelles expectatives, la solidaritat que es va viure, les ganes de lluita, sacrificis per part dels treballadors, en bona majoria, van quedar en no res a l’IMSA com un reflex dels temps durs que estaven venint
Aquestes dues germanes han vingut al món amb una dèria escrita a la pell, volen ser artistes, cantants, ballarines
Hem deixat enrere quaranta anys de dictadura, quaranta de democràcia, i encara els arxius resten quasi tancats amb pany de ferro colat
L’escriptora viu des de fa temps a Sitges, una més de les seves veïnes que tal vegada ha anat a buscar inspiració o potser la pau del seu blau marítim i la calma serena dels dies de sol de tardor i hivern
Segon conte en torn les tendres històries de la “iaia Ina” i la seva estima i respecte vers els animalons. Tres anys enrere la Fina Roig amb la Montse Marcet ens explicaven el “Somni de la Iaia Ina”, ara és el torn de parlar dels gatets,
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local