Carnestoltes i escola
No sé si cap mare o pare tria escola en funció de la rua de Carnestoltes, ni tan sols si en descarta cap pel fet de no sortir-hi, però clar, amb el rei dels poca-soltes… es fa difícil encertar-la
- Jordi Larregola |
- 27-02-2019
No sé si cap mare o pare tria escola en funció de la rua de Carnestoltes, ni tan sols si en descarta cap pel fet de no sortir-hi, però clar, amb el rei dels poca-soltes… es fa difícil encertar-la
Si he escrit amb traçades massa gruixudes demano disculpes, ara bé, crec que puc defensar almenys el sentit de les meves paraules
Si tots els estudiants deixessin en blanc els exàmens i hi fessin constar el motiu, la protesta seria demolidora, els resultats deixarien de tenir cap valor i ningú podria prendre cap represàlia de tipus acadèmic ni disciplinari
La qüestió, no obstant, no és si és necessari. La qüestió es que l’educació és un dret. Un dret personal, no de les empreses ni dels mercats
Per entendre el model educatiu que impulsava l’Escola nova cal entendre com era l’escola a principis de segle. Hi havia una doble xarxa escolar, la pública i la privada
Crec que ja va sent hora de deixar-ho clar, sense embuts. A les escoles catalanes s’adoctrina. Sí, si, tenien raó tots aquells qui des de la distància ens acusaven
D’innovacions, com de qualsevol addicció, n’hi de toves i de dures. Una de toveta, comparable a una llenceria fina, són les tecnologies. Pantalles, internet, Google i la Viquipèdia. Es tracta de substituir el llibre per un dispositiu amb connexió a la xarxa
Què fa el govern actual en matèria d’educació? Modificar la llei anterior. Què farà un govern de diferent color quan arribi a governar? Modificar la llei anterior. Quan es posaran d’acord en alguna cosa? Mai, seria perdre munició
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Les estadístiques posen de manifest que els joves són els més tolerants amb les pràctiques corruptes de polítics, empresaris o qualsevol altre col·lectiu. Oh Senyor! Quina catàstrofe!
Amb la crisi econòmica de 2008, en alguns estats dels Estats Units, s’ha posat en marxa un pla per estalviar despeses. Concentrar les hores del dilluns en la resta de dies de la setmana i convertir la feina escolar en una setmana de quatre dies lectius
Dubtem seriosament de la funcionalitat del nostre sistema educatiu. Els alumnes que l’abandonen en dubten encara més i, coherentment, marxen a buscar-se la vida o a jeure a casa seva
El conseller Bargalló anunciava no fa gaire la supressió dels exàmens de setembre. Responen, deia, a un model memorístic, gens en línia amb l’avaluació competencial i contínua que es planteja per a l’ensenyament
Passa amb això de tenir èxit o no a l’escola el mateix que amb la superació de tests d’estrès per a un banc; pot ser que els superis per la teva fortalesa o pot ser per altres raons més fosques i que al cap de quatre dies estiguis rescatat. El problema és que els nois i noies no tenen gaires plans de rescat
No sé si l’escola és un bon instrument per canviar la societat, els grans ideals ja ens queden lluny i ens fan certa aprensió. Tinc força clar que les escoles no han alimentat la popularitat de l’autoritarisme
Qui vol uns treballadors crítics? A les esquerres els sembla indecorós mantenir-lo a l’exili. Probablement els fa la mateixa nosa que als falcons neoliberals però no queda bé, no és de bon gus
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local