La situació del “brexit” de Gran Bretanya no és fàcil d’entendre. Però sí que deixa unes quantes lliçons de democràcia que faríem bé d’aplicar a casa nostra
Miquel Iceta acaba de fer una oferta concreta per buscar l’acord que permeti que els fills volin del niu. Però, al meu entendre, l’ha fet a l’interlocutor equivocat. Com si el fadristern pactés amb el pare les condicions de la seva independència
Tot és “jutjable”. Però en el sentit més legalista del terme. Com si les persones no tinguéssim capacitat per valorar el que se’ns proposa i donar-hi o no el recolzament a les urnes
Siguem honestos, aquesta situació que detectem clarament en la política estatal, també funciona a casa nostra. I hem reduït la nostra complexa situació interna (si més no, ho intentem) a una simple dualitat entre unionisme i independentisme
Ara, amb l’invent de la retransmissió televisiva que havia de ser la mostra fefaent del bon fer de jutges, advocats i magistrats, veiem quan els jutges s’adormen, quan els testimonis dubten, suen o juguen amb el bolígraf
Veient a Rajoy, com a bon gallec, fent-se escàpol de les preguntes i contestant glorificat a matines, vaig plantejar-me com ho haurien de fer els advocats i jutges si s’ensumessin una resposta dilatòria o, pitjor encara, una mentida
Afirmar que “no es admissible apelar a una supuesta democràcia por encima del derecho” ha estat alguna cosa més que una frase desafortunada. Ha estat un intent de donar preeminència, prioritat, a un dels aspectes en litigi enfront l’altra
La bomba andalusa i l’escapolida dels independentistes del compromís pressupostari semblen haver-lo empès cap a la segona opció, clarament més justificable davant l’electorat
En ple segle XXI, amb unes tecnologies que ho permeten tot, sembla un pèl absurd que algú hagi de escoltar, anotar i fins i tot interpretar el punt crucial d’aquesta reflexió. El que es diu al voltant d’una taula de negociació. O de diàleg o del que més s’ajusti a l’idea que teniu d’aquestes converses
Potser hem de començar a preguntar-nos, amb realisme, què passarà quan les aigües es tornin a calmar. On serem l’endemà de la sentència pel 1-O o del dia que posem el nostre vot a les urnes?. On volíem o on volien els que han “garumejat”
Els grans estadistes s’han distingit per la seva obra de govern, però també pel seu relleu, per la seva capacitat de deixar el timó en mans capacitades que, durant els períodes de bona mar, havien aprés a navegar sota el seu mestratge
Els temps no estan per majories absolutes. Però els partits tampoc semblen estar preparats per pactes a dues o tres bandes. Sobretot perquè prou problemes tenen de portes endins per donar imatge d’unitat gràcies a pactes interns
Crec que seria erroni quedar-se aquí, en aquest nivell d’anàlisi del fenomen Vox. Perquè, si hi ha tanta gent que, sense haver-ho viscut, es deixa seduir per aquelles idees, aquella estètica i, sobretot, aquelles actituds, deu ser per alguna cosa sobre la que val la pena reflexionar
Un candidat, i sobretot un compromís amb els ciutadans reflectit en la proposta política que és (o hauria de ser) el programa electoral, no és una corbata que es tria per anar a un sopar de compromís just abans de sortir de casa. A Barcelona, però també a Vilanova i la Geltrú o a Santa Fe del Penedès
Ignoro com acabarà l’actual desgavell de Vox, però em pregunto. És Ciutadans l’únic responsable de tot el que està passant i passarà?.
La partida d’escacs que van jugar el dia 21 de desembre el govern de l’estat espanyol i el de la Generalitat de Catalunya va acabar en taules
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local